APUNTS DE DISSENY I COMUNICACIÓ VISUAL: 2009

Semàntica dels colors

Negre:

Nit mort patiment clasico, elegante sofisticat dol , futur negatiu, mal trist apagat tetric rebeldia no pagar impostosbuidor

Blanc

Pureza Virginitat pulcritud honestidad buidor divinitat fred necedad dia llum bondad sumiso

Vermell

Perill Sexe Sang Passio Erotismo Comunismo competitivitat agresivitat vida foc calor guerra emergencia cridaner intensitat accio violencia excitacio vergonya

Blau celest

netedat cel espiritualitat infantesa llibertat fred transparencia equilibri tranquilitat aigua

Blau fosc

Mar fred dretes noblesa monarquia llinatge masculinitat

Verd:

Esperanza natura, ecologismo, exercit diners

Rosa

Flor Femeni, infantil gust maduixa homosexualitat escandalos hortera

Groc

Or diners Hortera alegria mala sort luxe calor sol esportivitat agresivitat perill malatia veri foc llum precaucio cridaner orient

Taronja

Alegria força gust de toronja energia budismo sol naixent y posta de sol

Marro

Amistat Tardor fusta terra bruticia

Purpura

Realeza Esglessia dol Feminismo

Tècniques visuals

Conèixer com fer servir les eines d'autoedició per fer pàgines web en particular i disseny visual en general està bé per fer una composició visual, per transmetre un missatge visual. És l'equivalent a saber agafar el llapis si ets dibuixant o el pincell si ets pintor.

Però no només saber la tècnica de les eines és suficient. Un dissenyador visual també disposa, entre d'altres recursos, d'un paquet de tècniques visuals(recursos dels missatges visuals), les quals de ben segur identificareu en els cartells del metro, autobusos, revistes, diaris, televisió, etc... que comentarem tot seguit[Aquestes tècniques serien similars als recursos que tenen els guionistes de telesèries per provocar efectes en el públic. Com quan et fan estar predisposat per sentir simpatia per un personatge i després resulta que és el dolent. Així es provoca en l'espectador un daltabaix més fort].

Ja us he presentat anteriorment els conceptes nivellació-agudament. Aquests són uns conceptes oposats entre sí en els quals, la tendència de nivellació és la que porta cap a l'equilibri i la tendència cap a l'agudament és la contrària, sent aquesta darrera la més provocativa, la que ens treu de la regularitat de la homogeneitat, la que segons com es faci servir, cridarà més
l'atenció, posarà un accent o produrià un efecte convenient pel context de l'anunci, cartell o missatge .

Us presento a continuació aquestes tècniques visuals expressades per parelles d'oposats que a partir d'ara us canviaràn la vida:

Contrast-armonia:
El contrast és una manera de valorar la diferència entre les coses. Quant més contrasten dues coses entre sí vól dir que es distingeixen més l'una de l'altra. I quan més s'integren entre sí vól dir que s'armonitzen, fins al punt que poden fer-se indistingibles entre sí. [A hores d'ara ja heu vist a photoshop en què consistien els ajustos de brillantor i contrast, corves i nivells. Heu vist també, amb l'ajust nivells que podiem fer que la part més clara de l'histograma la podiem convertir en el color blanc i la més fosca en negre. És a dir que podiem accentuar la separació de tons a una fotografia].

A l'estat visual més elemental la llum és tonal, i oscil·la des de la brillantor fins a la foscor passant per una sèrie de gradacions, de grisos intermitjos. En el procés de visió depenem de la observació de la "yuxtaposición" d'aquestes gradacions de tó per veure els objectes. Dit en un altre idioma, que nosaltres distingim les formes dels objectes més foscos si els posem davant d'altres de més clar que contrastin[no apreciariem una samarreta negra tant bé si la penjessim davant d'un fons negre. O sigui que la confondriem. En aquest cas la samarreta negra s'integraria armònicament amb el fons. Si volem que es vegi bé que es tracta d'una samarreta caldria que tant fons com objecte fossin de tons lo més diferents possible; un molt clar i l'altra molt fosc].

Si el grau de contrast, que és el grau de distinció de diferents objectes, ens permet definir més clarament les formes podrem identificar millor els objectes i els seus patterns(patrons), permetent apreciar si estàn nivellats o no, si estàn en equilibri, etc...
Podriem considerar diferents tipus de contrasts:
1. Contrast de tons.
2. Contrast de colors(matiços contra els seus complementaris, els que es troben al costat contrari del cercle cromàtic).
3. Contrast de contorns(formas angulares contra formas suaves).
4. Contrast d'escala(formes petites contra formes grans).
5. Contrast d'orientació(aliniament de formes en direccions diferents, sent les direccions perpendiculars la que més contrasten).

Equilibri-Inestabilitat:
Després del contrast aquesta dualitat és la més important. Es basa a la intensa necessitat de l'ésser humà per l'equilibri. És una estratègia de disseny en la que hi ha un centre de gravetat entre dos pesos. El desequilibri dona lloc a formulacions molt provocadores e inquietants.

Simetria-Asimetria.
Lligant amb lo anterior es pot arribar tant de forma simètrica com asimètrica a l'equilibri. La simetria és l'equilibri axial. Pot resultar estàtic e inclús avorrit. [ L'equilibri per asimetria es pot aconseguir variant elements i posicions de manera que s'equilibrin els pesos ]. Complicat però interessant i ric en la seva varietat. Veure l'article de comunicació visual amb l'exemple de les pomes.

Regularitat-Irregularitat.
La irregularitat és equivalent a lo inesperat e insòlit sense ajustar-se a un plà desxifrable. No obeeix aparentment a un patró. La regularitat consisteix en afavorir la uniformitat d'elements seguint un mètode respecte al qual no es permeten desviacions.

Simplicitat-Complexitat.
L'ordre contribueix considerablement a la síntesi visual de la simplicitat, técnica visual que imposa el caràcter directe i simple de la forma elemental, lliure de complicacions o el·laboracions secundàries. La formulació oposada és la complexitat que implica una complicació visual degut a la presència de numeroses unitats i forces elementals, que donen lloc a un difícil procés d'organització del significat.

Unitat-Fragmentació.
Les tècniques d'unitat i fragmentació són semblants a les de la simplicitat-complexitat i entranyen estratègies de disseny semblants. La unitat és un equilibri adequat d'elements diversos en una totalitat que és percepctible visualment. La col·lecció de numeroses unitats s'ha d'ensamblar tant perfectament, que es percebi i consideri com un objecte únic. La fragmentació és la descomposició dels elements i unitats d'un disseny en peces separades que es relacionen entre sí, però conserven el seu caràcter individual.
Economia-Profusió.
La presència d'unitats mínimes de medis visuals és típica de la tècnica de la economia, que contrasta amb la oposada de la profussió. En molts aspectes. La economia és una ordenació visual frugal en la utilització d'elements.
Reticència-Exageració.
La reticència i la exageració són les contrapartides intel·lectuals del dipol economia-profussió i serveixen per fins similars tot i que en contextes diferents. La reticència és una aproximació de gran comediment que persegueix una resposta màxima de l'espectador davant elements mínims. La exageració, per ser visualment efectiva, ha de recòrrer a la extravagància eixamplant la seva expressió molt més enllà de la veritat per intensificar i amplificar.

Predictabilitat-Espontaneitat.
La predictivilitat, com tècnica visual, suggereix un ordre o plà molt convencional. Sigui a través de la experiència, de la observació o de la raó, hem de preveure a priori el que erà tot el missatge visual, basant-nos en el mínim d'informació. La espontaneitat, en canvi, es caracteritza per una falta aparent de plan. És una tècnica de gran càrrega emotiva, impulsiva i desbordant.
Activitat-Passivitat.
L'activitat com tècnica visual ha de reflexar el moviment mitjançant la representació o suggestió. La postura energètica i viva d'una tècnica visual activa resulta profundament modificada a la força inmòvil de la tècnica de representació estàtica que produeix, mitjançant un equilibri absolut.
Sutilessa-Audàcia:
La sutilessa és la tècnica que escolliriem per establir una distinció afinada, fugint de tota obvietat o energia de propòsits. Indica una aproximació visual de gran delicadessa i refinament i s'ha d'utilitzar de forma molt intel·ligent per aconseguir solucions enginyoses. La audàcia és, per la seva natura, una tècnica visual òbvia. El dissenyador la utilitza per aconseguir una visibilitat òptima.
Neutralitat-Accent:
La neutralitat pot ser molt eficaç per vèncer la resistència o beligerància de l'espectador. L'atmosfera de neutralitat és perturbada en un punt per l'accent, que consisteix en reforçar intensament una sola cosa contra un fons uniforme.
Transparència-Opacitat:
Coherència-Variació.
La coherència és la tècnica d'expressar la compatibilitat visual desenvolupant una composició dominada per una aproximació temàtica uniforme i consonant. Si la estratègia del missatge exigeix canvis i el·laboracions, la tècnica de la variació permet la diversitat i la varietat. Però la variació reflexa en la composició visual l'ús d'aquest mateix fenòmen en la composició visual, en el sentit que les mutacions estàn controlades per un tema dominant.
Realisme-Distorsió.
Plana-Profunda.
Aquestes dues tècniques visuals es regeixen fonamentalment per l'ús de la perspectiva i es veuen reforçades per la reproducció fidel de informació ambiental, mitjançant la imitació dels efectes de la llum i ombres pròpies del "claroscuro" i/o també l'anomenat "esfumato" o difuminat que es va inventar al renaixement per simbolitzar la llunyania amb una mena de boirina.
Singularitat-Iuxtaposició.
La singularitat consisteix en centrar la composició en un tema aïllat e independent, que no conta amb el recolçament de cap altre estímul visual. El principal efecte d'aquesta tècnica és la transmissió d'un ènfasi específic. La iuxtaposició expressa la interacció d'estímuls visuals situant al menys dos claus juntes i activant la comparació relacional. [Com quan a la tele posen un quadret mostrant les reaccions d'una persona mentre que a la resta de la pantalla es veu per exemple una peli que ha fet].
Secuencialitat-Aleatorietat.
Una disposició seqüencial en el disseny està basada en la resposta compositiva a un plan de presentació que es disposa en un ordre lògic. La ordenació pot respondre a una fórmula, però per lo general entranya una sèrie de coses disposades segons un esquema rítmic. La tècnica aleatòria dona la impressió d'una falta de planificació, d'una desorganització planificada o d'una presentació accidental de la informació visual.
Agudessa-Difusivitat.
L'agudessa està intimament lligada a la claritat de l'estat físic i a la caredat d'expressió nítida i fàcil d'interpretar. La difusitat és tova, no aspira tant a la precisió, però crea més ambient, més sentiment i més calor.
Continuitat-Episodicitat.
La continuitat es defineix per una sèrie de connexions visual ininterrumpudes, que resulten particularment importants en qualsevol declaració visual unificada. Al cinema, l'arquitectura i el grafisme, la continuitat no tan sols és el conjunt de pasos ininterrumputs que porten d'un punt a un altre, sino també la força cohesiva que manté unida una composició d'elements diversos. Les tècniques episòdiques de la expressió visual expressen la desconnexió o, si més no, conexions molt febles. És una tècnica que reforça el caràcter individual de les parts constitutives d'un tot, sense abandonar completament el significat global.

Disseny - definicions

Podeu trobar moltes possibles definicions de disseny.

Ja us vaig dir que a mí m'agrada definir el disseny de la següent manera:

Disseny és una construcció funcional destinada a solucionar un problema o optimitzar un procés.

Això denota que el disseny no és només embellir la apariència exterior de les coses.

Disseny podem tenir de diversos tipus: disseny industrial, disseny gràfic i publicitari, disseny de moda, disseny d'interiors, disseny. L'arquitectura i l'enginyeria també es poden considerar disseny.

Possible classificació del Disseny visual. Engloba les disciplines que cerquen solucionar o optimitzar problemes de comunicació visual. Aquestes disciplines són:

Disseny gràfic. Amb una tradició i una profunditat de almenys 500 anys (des de la impremta de Gütemberg), ha anat evolucionant i perfeccionant-se amb l'ajuda de nous mètodes de preimpressió i d'impressió i també gràcies als estudis de comunicació visual i la psicologia de la percepció. El sistema de colors és el CMYK.
Disseny web. Una evolució del disseny gràfic per paper però destinat al WWW per ser representat per pantalla. Del disseny gràfic no agafa ni el sistema de colors ni les tècniques d'impressió. La teoria de la comunicació visual sí que l'agafa i tots aquells elements formals i estructurals. El sistema de colors és el RGB, que és aditiu. I incorpora com a novetat: l'hypertext, la interactivitat en costat client i/o en costat servidor així com aplicacions i elements audiovisuals o multimèdia.
Disseny multimèdia. Similar al disseny web però executable també fora de l'entorn de les pàgines web com per exemple CDROMS. Incorpora hypertext, interactivitat i elements audiovisuals.
Altres.

Propòsits del disseny visual:

Facilitar el procés de comunicació visual, jerarquitzar la informació en una composició visual, facilitar la identificació(marques, estacions,...).
Usabilitat: Facilitar l'ús...

[Continuarà...]

Teories del color

Existeixen diverses teories del color des dels grecs. Totes elles establien tota una sèrie de regles per definir entre d'altres coses l'objecte de l'ús dels colors i com mesclar-los. Les diferents teories del color han tingut també diferents motivacions. Es feien en funció del gremi des d'on s'estudiava o cap el que anaven dirigides.

Per exemple existeixen teories del color pictòriques destinades a reglamentar i ajudar als pintors en funció dels pigments existents. També existeixen teories del color més orientades a la psicologia de la percepció i altres que estàn realitzades des del punt de vista de la física(òptica i termodinàmica).

Una de les conclussions que va extreure Newton, amb el seu famós experiment en que va fer passar un feix de llum a través d'un prisma de vidre de costats no paral·lels, és que la llum es pot descomposar en feixos de llum de colors. La visió de la ciència no ha despertat massa entusiasme entre els artistes(pintors), acostumats a la mescla de pigments, ja que per aquest gremi ha estat poc aplicable mesclar colors llum ja que no disposaven de mitjans tecnològics encara per controlar la llum. Però gràcies a la informàtica la representació de gràfisme mitjançant monitors(que són uns artilugis que emeten "colors llum") ha canviat aquesta visió. Justament ara els video-artistes o els artistes en format web estàn fent servir el model tradicionalment més proper a la ciència.

PREGUNTA:
Si de lluny de la pantalla vosaltres veieu al monitor(o un televisor) moltíssims colors, com és que si us apropeu amb una lupa al monitor(o televisor) els colors es redueixen al Vermell, Verd i Blau?

La resposta és que tota la resta de colors que nosaltres veiem al monitor es "generen" en la nostra percepció a partir d'aquests tres.

A la introducció hem estat parlant dels sistemes de color additius i sustractius. Recordeu que volien dir?

Aditiu vól dir "que suma".
Sustractiu vól dir "que resta".

Què és el que resta o suma? Resposta: La llum.

Llavors: quan tingueu un sistema de colors que al mesclar els seus colors primaris tendim cap al color blanc es tracta de colors aditius. I si al mesclar-los ens allunyem del blanc llavors el sistema de colors l'hem d'anomenar sustractiu.

MODEL RYB(Vermell, Groc, Blau)

Quan anàveu al col·legi de petits segurament us feien fer manualitats i vau començar a mesclar colors. Allà us vau adonar principalment de dues coses:

Que a mesura que anàveu mesclant els colors la cosa cada cop estava més negra.

Al mesclar vermell i groc obtenieu el taronja. Al mesclar el blau i el groc obtenieu el verd. Al mesclar el blau i el vermell obtenieu el propre. És a dir que a partir de la mescla dels colors vermell, blau i groc obtenieu la resta de colors de l'arc de Sant Martí.

MODEL CMYK(Cyan, Magenta, Groc)
Més tard, si vau continuar fent una mica més d'arts plàstiques resulta que si anàveu a la botiga havieu de comprar tèmperes de colors cyan, magenta, groc i negre. Us vau adonar entre d'altres coses que el cyan no és el mateix blau i que el magenta és una mica rosa cosa que segurament us va sorprendre. Però també, al mesclar-los vau veure que obtenieu altres colors.

El sistema CMYK és el que es fa servir en arts gràfiques per imprimir. I també es fa servir a les vostres impresores.

MODEL RGB(Vermell, Verd i Blau)

Així com els anteriors el RYB i el CMYK són colors sustractius aquest altre és aditiu. Potser no és tant intuitiu que els anteriors ja que al principi xoca que al mesclar vermell i verd obtinguem groc. És a dir que al mesclar-los tendim cap a blanc. Aquest sistema és el que ens interessa per fer disseny de pàgines web. Farem servir aquests.

DIMENSIONS DEL COLOR

El color té tres components:

Matiç. El que ens fa distingir els colors vermells dels blaus. Sovint els representen en un cercle cromàtic.
Brillantor o tó. (trobareu també que li diuen tó al matiç; simplement és un abús del llenguatge i està equivocat).
Saturació: La vivacitat dels colors, anant des d'escala de grisos fins a colors ben llampants.

Podriem dir que el color és tridimensional. Al só li passa una cosa semblant. El só té tres components: volum, nota(freqüència) i timbre.

COLORS PRIMARIS

Aquells colors a partir dels quals podem obtenir la resta o quasi la totalitat de la resta se'ls hi diu colors primaris. I als obtinguts per la mescla de primaris se'ls hi diu secundaris. Cada un dels sistemes de colors que hem citat tenen els seus colors bàsics o primaris.

La designació d'uns matiços en concret com a primaris és arbitrària. Tres colors del cercle cromàtic suficientment separats entre sí podrien fer el mateix paper.

Físics i monitors fan servir RGB.
Artistes fan servir: RYB.
Arts Gràfiques i impresores: CMYK
Psicòlegs fan servir: Blau, verd, vermell i groc, cadascún dels quals provoquen una reacció que no implica a les demés.

L'artista utilitza els colors, el físic les llums de color i el psicòleg s'interessa per les dues coses.

Colors Complementaris:

Aquells colors que al mesclar-los obtenim el color blanc. Per exemple: #ffff00 (groc) + #0000ff (verd). Bé, això no és exactament així ja que només funcionaria si són colors aditius.

Mireu aquesta adreça següent que us defineix els colors complementaris en funció del cercle cromàtic:

http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/complementarios.htm

Allà, com veureu, ens diu que els complementaris estàn disposats en els costats oposats del cercle cromàtic, per una banda, i que al mesclar-los obtenim un color gris fosc tirant cap a negre, és a dir que es neutralitzen.

[To be continued...]

El color no és una propietat dels objectes sino de la percepció d'aquests que fem amb la vista-cervell...

Fisiologia del color, Filtres(els pigments es comporten com a filtres que només deixen passar...), semàntica del color,...

GESTALT - Lleis de la percepció de la Gestalt (Anglès)

GESTALT - PRINCIPIO DE PROXIMIDAD

La mirada i la visió - Recursos bibliogràfics online

De Google Libros he trobat aquest llibre de Joan Costa que parla sobre la mirada i la visió. És força interessant. Clica aquí.

La comunicació visual

Comunicar amb imatges és la funció del disseny gràfic, del disseny web, del disseny multimèdia, del cinema, de la escenografia,...

La comunicació visual es fonamenta en dues "potes":

Cultura. Cada cultura té els seus codis visuals, els quals tenen significats que funcionen molt bé dins de cada entorn cultural. Les marques comercials són també cultura. Quan veiem el logo de Nike de seguida li associem el significat "Sabatilla esportiva". Això, és clar, a la nostra cultura però a una tribu de l'amazones que no l'haguèssin vist mai aquell logo els hi podria semblar que es tracta d'una representació d'una balsa.
Percepció Visual. És la interpretació de la realitat visible. Heu de tenir en compte que no només percebem amb els ulls. La interpretació la fa el nostre cervell. La gràcia que té la percepció visual és que és més universal. És comú a tots els nostres congèneres, els éssers humans, i fins i tot és comú amb altres espècies animals. De fet, nosaltres duem al nostre programari més primitiu funcions d'interpretació de la realitat que provenen dels nostres avantpassats els rèptils.

Els psicòlegs de la escola de la Gestalt, els estructuralistes, a començaments del segle XX van analitzar fenomenològicament com percebem. No van analitzar les causes per que encara no es coneixien tant de biologia però sí el que succeïa. I van arribar a una sèrie de conclussions fenomenològiques, les anomenades lleis de la Gestalt que tot dissenyador cal que conegui.

Amb el temps estem descobrint cada cop més coses del cervelll i estem descobrint el per què percebem com percebem. I es veu que té a veure amb que el nostre cervell és una evolució successiva dels diversos cervells dels nostres avantpassats(bactèries, peixos, rèptils, mamífers,...). Tenim en comú amb els rèptils l'anomenat "complexe R(de reptilià)" al bulb raquidi, el qual conté l'anomenada "glàndula pineal". Al nostre cervell reptilià, que duem dins nostre, tenim uns quants programes de supervivència, anomenats instints de supervivència bàsics. Entre aquestes rutines del programari tenim la de tractar de cercar la verticalitat. També necessitem saber què és a dalt i què és abaix.

Al damunt d'aquest complexe R tenim el sistema límbic que està desenvolupat als mamífers i és on resideixen les emocions. Si teniu algun gos, que són mamífers, segur que de seguida establiu amb ell una certa empatia. Per sobre tenim el "Neo-cortex" que en el cas dels éssers humans tenim força hipertrofiat i és on es pensa que tenim la consciència.

Si voleu conèixer una mica més sobre el cervell humà i la seva evolució us recomano el llibre, "Los dragones del Edén" de Carl Sagan.

Els estudis lingüistics de Noam Chomsky sembla que indiquen que la estructura del llenguatge és biològicament innata. [Per això aprenen a parlar relativament ràpid els nens? Bé, com a mínim fan veure que t'entenen- ;)] L'alfabetitat verbal, s'ha d'aprendre. S'han d'aprendre les regles d'escriptura, la sintàxi de les paraules, la semàntica, la gramàtica,... Però com aprenem alfabetitat visual ?

Resulta que l'alfabetitat visual no gaudeix d'unes definicions de sintaxi ben estipulades, ben reglamentades, ben definides tal i com passa amb la alfabetitat verbal. A la comunicació visual no hi ha regles tant definides com passa als llenguatges verbals i escrits.

Per la qual cosa la comunicació visual s'ha de recolçar en dos potes importants:

EL CONTEXT CULTURAL
Tot el conjunt de senyals, símbols, icones, pictogrames,... Significat dels colors a cada cultura(diferents blancs als esquimals, diferent iconografia, diferents verds als amazonencs?, ... ).
LA PERCEPCIÓ VISUAL
Que té aspectes biològics, fisiològics i psicològics a tenir en compte.

1. EL CONTEXT CULTURAL

El context cultural fa referència a tot el conjunt de valors, tradicions i simbologia d'una societat adquirits amb el pas del temps. És per això que a les escoles de disseny ensenyen història de l'art. Quan s'analitza un quadre s'intenta desxifrar les claus i els significats dels elements que componen el quadre. Per exemple quan en un quadre apareix un triangle amb un vertex cap amunt això significa "trinitat" que és un símbol religiós a la cultura cristiana. Bé, parlant de claus, penseu en el Codi da Vinci. La novel·la, a part de la temàtica i l'argument posa de manifest com a mínim que els artistes no fan les coses per que sí. Les fan amb un significat. L'art pictòric porta molt de temps transmetent i comunicant idees, sentiments i conceptes al públic. El que passa és que aquest art pictòric comunica conceptes en la clau dels autors. Conèixer als pintors és el que et permet entendre lo que vól comunicar.

En disseny el significat de les coses tracta de ser lo més universal possible ja que obeeix a fins comercials o d'usabilitat en els quals l'ambigüitat és més un entrebanc que una altra cosa.

El "target" mig, o sigui el públic al que aniràn destinades les nostres pàgines web, pel qual dissenyarem viu en un context similar al nostre. I segurament haurà estat influït per la tv, lapublicitat en premsa, televisió i cinema, etc... És un públic que coneix i fa servir simbologies quotidianes com les senyals de trànsit, els pictogrames, els logotipus, les icones, els colors dels productes de supermercat, etc... Aquest és el contexte cultural pel qual ens movem.

Els símbols són unes unitats d'informació visual que tenen un significat. Hi ha una classificació de símbols com:

Senyals. Els quals s'han establert per convenció.
Icones. Els quals tenen una relació amb l'objecte o concepte representat.
Grafies i números. Definits pel llenguatge parlat i escrit.
Pictogrames. Pot combinar a tots els anteriors.

El context on estiguin ubicats aquests símbols pot afectar al significat d'aquests símbols.

[Wikyexplicacions:]

símbol
icona
senyal
Indicis. Pel fum sabem que hi ha foc.
pictograma

Exercicis suggerits:

Busqueu tipus de senyals.
Busqueu símbols que signifiquin el mateix.
Significat cultural dels colors:

Vermell.
Verd.
Blau marí.
Blau celest.
Groc.
Rosa.
Negre.
Blanc.

2. LA PERCEPCIÓ VISUAL

L'altra pota en la que es basa la comunicació visual és la percepció visual, la qual fa referència a la nostra fisiologia i la nostra evolució animal, com a individus i com a espècie.

Quan som petits primer aprenem i comencem a relacionar-nos amb el medi ambient que ens envolta mitjançant el tacte però la visió va guanyant terreny a mesura que es va desenvolupant el cervell. I ho fa en detriment del tacte i els altres sentits.

En els animals, entre els quals ja sabem que estem inclosos, segons la espècie pot predominar més un sentit o un altre. Els gosos tenen l'olfacte molt desenvolupat i la visió no tant. Les formigues estàn cegues però tenen un sentit de l'olfacte que els permet seguir el rastre de l'autopista. Les àligues tenen uns ulls privilegiats amb una densitat de bastons als seus ulls que supera en molt la definició als nostres ulls. Semblaria que els caçadors tenen desenvolupada una visió estereoscòpica o binocular per poder calcular la distància a la presa. També una bona visió pot servir per vigilar si venen els perills, com en el cas dels suricatas. És evident que el sentit de la visió és un sentit molt important en la supervivència tant si es vól caçar com si es vól evitar ser caçat.

Els suricates es van rellevant per vigilar si venen els perills. Fins i tot s'arriben a posar a dos potes, com nosaltres per guanyar camp de visió. Mai no se sap si pot venir alguna bèstia terrestre.

Els éssers humans som primats superiors i compartim amb l'animal següent, un lemur de la illa de Madagascar, el fet de ser primats, omnívors, dit polçe i una visió binocular que serveix tant per caçar(insectes), recol·lectar, manipular amb les mans.

Els éssers avantpassats dels humans dels que procedim tenien una vida arborícola comú al d'aquest lemur, que és parent nostre com a primat i va continuar així fins que, sembla ser, un canvi climàtic provocat per una catàstrofe natural com algun supervolcà a l'Àfrica oriental, els arbres van menguar amb la qual cosa els avantpassats dels éssers humans van haver d'aventurar-se a camp obert. Van necessitar desenvolupar entre d'altres coses la bipèdia per tenir un punt de visió més elevat i així vigilar si hi havia perills.

Però tot i així el sentit de la visió binocular als arbres era necessari per calcular les distàncies a les branques per no caure i sobreviure. De no haver incorporat aquest sentit de la visió a la evolució no haurien pogut sobreviure i no podriem ara estar fent un curs de disseny de pàgines web.

Però a què anomenem visió? (Wiki-explicació).
El sistema de visió és un sistema de percepció del medi que ens envolta i és capaç de captar variacions en la llum(tonals, de matiç, saturació, enfoc,...). No nomes percebem amb els ulls, el cervell interpreta les senyals que rep dels ulls i li dona un sentit al que veu.

En una conversa amb una biòloga marina especialitzada en ulls de peixos li vaig demanar si es podria saber, a partir de la òptica dels ulls d'un peix com veu. La conversa, com podeu imaginar, va conduir cap al cervell. La visió no es pot explicar només en termes d'ulls, cal del component analític que és el cervell. Un ull és com una webcam, un perifèric del cervell.

L'acte de veure implica una resposta a la llum. Això vól dir que l'element més important i necessari de la experiència visual és de caràcter tonal. La resta dels elements visuals, més endavant enumerats i comentats, se'ns revelen mitjançant la llum, però resulten secundaris respecte a l'element tó, que és de fet el grau d'absència o presència de llum.

Els astigmàtics ens adonem també de la interpretació que fa el nostre cervell de la realitat quan canviem d'ulleres.

Doncs resulta que, com a animals, tenim en el nostre cervell tota una sèrie de "programes i subrutines" que analitzen la realitat buscant referències verticals, patrons, etc... Aquests programes que ens ajuden a sobreviure se sap com funcionen i això ens pot permetre composar els missatges visuals en funció d'això.

Si veiem un animal amb colors molt vius com els d'aquesta serp els nostres instints ens avisaràn que hi ha perill. La natura ha desenvolupat un sistema de símbols amb significats com "perill", "aquí hi ha menjar", "vull reproduir-me amb tu", etc...

En el nostre cervell encara tenim una part animal que sap reconèixer aquests símbols encara. Fins i tot a la nostra vida humana quotidiana els fem servir sense adonar-nos(El maquillatge de les dones, per exemple, és un reclam sexual. Els mascles d'algunes espècies, com la nostra, es veuen excitats pel color rosa que és un reclam sexual. Així mateix el blau excita a les femelles de moltes espècies animals. No és només un tòpic cultural, com podria semblar, sinó també un fet biològic conegut).

En el desenvolupament de missatges visuals haurem de tenir en compte aquests automatismes naturals i altres com:

Equilibri

Com a "micos" bípeds evolucionats que som la verticalitat és una necessitat. És per això que sempre busquem les referències vertical-horitzontal. I això ho fem sense adonar-nos, veient la tele tombats, quan ens aixequem del llit, quan caminem. Si no tinguèssim aquest automatisme ens aniriem caient continuament o ens hauriem caigut dels arbres. L'ésser humà necessita tenir els seus dos peus tocant a terra. Necessita equilibri que és el seu estat més reposat.

L'equilibri, és doncs, la referència visual més forta i firme de l'home, la seva base conscient per la formulació de judicis visual. La sensació intuitiva de equilibri és inherent a les percepcions de l'home i no hi ha un mètode de càlcul tan ràpid, exacte i automàtic comparable. I és el que fa que automàticament contrapesem per recuperar la verticalitat.

A l'expressió i interpretació visual aquest procés d'estabilització imposa a totes les coses vistes i planejades un "eix" vertical i una base horitzontal. Entre els dos s'estableixen els factors estructurals que mesuren l'equilibri.

Inclús en un cercle, que la veiem com una figura inestable, també li tendim a incorporar aquest
Necessitem estabilitzar o buscar-li "el sentit" a les coses per entendre-les, i per nosaltres aquest sentit és el d'aquests eixos.

Tensió
Quan trobem alguna cosa que s'allunya del sentit de l'equilibri ens provoca una tensió.

Entre les figures següents l'ull té una tendència(tensió) cap a la figura de la dreta per que s'allunya dels patrons programats d'equilibri de les referències dels eixos vertical-horitzontal.

L'equilibri és el repós i la tensió és l'estress.
Nivell i "agudament"
Col·locar el punt al centre geomètric d'un rectangle se'n diu nivellament i no provoca sorpresa, és totalment armoniosa, li veiem un sentit ja que es troba situat als eixos de simetria que li donen sentit al rectange.
En canvi si col·loquem el punt a la cantonada superior-dreta lluny del centre provoca un "agudament". Podem acusar una falta d'equilibri clara. Ni tan sols s'ajusta als eixos diagonals.

A la figura següent el punt no està ni nivellat ni agudat. En aquest cas l'ambigüitat visual queda enfosquida, no es veuen clares les intencions i això provoca una confussió. No es recomana fer servir aquest mitjà ja que provoca frustració. Les formes visuals no haurien de confondre tant, haurien d'armonitzar o contrastar, atreure o repel·lir, relacionar o xocar. Si no no queda clar el missatge.

Preferència per l'angle inferior-esquerre.
L'ull humà primer fa un escaneig seguint els eixos vertical-horitzontal i després respón a l'impuls perceptiu inferior esquerre.

Aquesta preferència sequndària no és tant fàcil d'explicar com la primària. No se sap el per què d'aquesta preferència però se sap que passa. Per l'ull lo que està en el costat inferior esquerra està més en repós que si s'allunya d'aquesta posició(=té menys tensió que si s'allunya).

Això fa que les coses que estàn a l'esquerra "pesen" menys, o produeixen menys tensió, que si estàn a la dreta, i les coses que es troben a la part inferior també pesen menys que les de la part superior.

En aquest exemple es veu com equilibrar els pesos en una composició tenint en compte la posició.

La complexitat, la inestabilitat i la irregularitat incrementen la tensió visual i, en conseqüènciea, atreuen la mirada.

Positiu-Negatiu

Si només veiem el quadrat en blanc aquest és l'objecte actiu. Però si posem un punt a dins ho serà el punt relegant al quadrat a un segon plà, es converteix en fons. No importa que el quadrat sigui negre. El que nosaltres veiem com a part activa li diem element positiu i el que veiem como a part pasiva és l'element negatiu.

A vegades el nostre sistema perceptiu ens pot enganyar i veure com a part positiva el que en principi no existeix.

Exercici: Mireu-vos el link de la pàgina que ha trobat el Cristian. Mireu les lleis de la Gestalt. Llei de Prägnanz, llei de tancamanet, llei d'atracció i agrupament

Buscar

Els psicòlegs que van desenvolupar la Gestalt van arribar a tota una sèrie de conclussions de la nostra manera de "veure el món".

La teoria de la Gestalt (Wiki-explicació)
ha estudiat en els éssers humans com percebem. I ha extret una sèrie de lleis que cal conèixer.

Elements de la comunicació visual.

El punt. Unitat simple, irreductible mínima, de comunicació visual. Marcador de espai. Molta força visual d'atracció sobre l'ull. Dos punts serveixen per mesurar distàncies. Quan veiem multitud de punts es connecten entre sí. En gran quantitat i organitzats = simulació de tó o de color(trama) o bé si estàn alineats poden definir una corva.
La línia. Punts molt pròxims. Útil per esborranys. Té moviment. Fluida, precisa, flexible, delimita, defineix dirècció. Mitjà per representació virtual del que encara no existeix. La línia pot adoptar formes diferents per expressar tarannàs molt diferents: delicada, audaç, ondulada, ...
Contorn. =Unió de línies "articulades". Tres contorns bàsics: quadrat, cercle i triangle equilàter. A cadascún se li atribueix gran quantitat de significats en funció de la associació, la convenció i a través de les pròpies percepcions psicològiques i fisiològiques. Quadrat. Significats de torpeça, honestitat, rectitud,... Triangle. Acció, conflicte i tensió. Cercle. Infinitud, calidessa i protecció. A partir d'aquests contorns bàsics es poden construir la resta de formes físiques de la natura.
Dirècció. Els contorns bàsics expressen tres direccions visuals bàsiques i significatives: el quadrat la horitzontal i vertical; el triangle la diagonal; el cercle la corva. Referencia vertical i horizontal: constitueix la referencia primària de l'home donant estabilitat tant a l'home com al que construeix. Referència diagonal. Inestable. Provocadora. Amenaçant. Subversiva. Forces direccionals corves tenen significats associats a enmarcats, repetició i la calor.
Tó. Intensitat de claror o foscor. La llum no és uniforme, es reflexa sobre objectes brillants i cau sobre objectes que ja tenien una claredat-foscor relatives. Les variacions de llum, o sigui el tó, ens ajuden a distingir la complicada informació visual de l'entorn. =Veiem lo clar quan se superposa a lo fosc i viceversa.(CONTRAST). Entre la foscor i la llum existeixen a la natura múltiples gradacions.=comparació entre tons pot fer que un to es percebi diferent depenent de amb que el comparis. La perspectiva només amb la línia no és suficient per simular 3D. Un fons tonal o el reflex d'una llum reforça l'aparença de realitat i el tó és la única forma de representar perspectiva a formes esfèriques. La claredat-foscor és quasi tan important per la nostra percepció de l'entorn com les referències horitzontal-vertical. Ens permet apreciar la profunditat, el moviment sobtat, la distància i altres referències ambientals que ens ajuden a la supervivència. El valor tonal és una altra manera de descriure la llum.
COLOR. Part simple i més emotiva del procés visual. Afinitat més intensa amb les emocions. No és imprescindible per la creació del missatge visual. Tot i així enriqueix molt el missatge gràcies a que el color està carregat d'informació i és una de les experiències visuals més penetrants que tenim en comú. Compartim els significats associats dels colors dels arbres, herbes, cel, terra,... és a dir de les referències del món real i també els significats simbòlics (referències culturals comunes) convencionals i desvinculats de l'entorn. El color ens ofereix un enorme vocabulari de gran utilitat en l'alfabetització visual. (Vermell=perill, amor, calidessa, vida,... sang,...). Existeixen moltes teories del color i no existeix un sistema unificat i definitiu de les relacions mutues dels colors. DIMENSIONS DEL COLOR:H,S,B... ; (67). Posimagen=... Complementaris es neutralitzen.
TEXTURA. És comú al tacte però esta perdent-se aquest en benefici de la vista.
ESCALA. Compara la mida relativa entre les formes. No pot existir lo gran sense lo petit. Es fa servir als mapes. La percepció de la escala d'una mateixa cosa pot variar segons l'espai de representació o l'objecte amb que la comparem. Proporcions famoses: La mida de l'home(Leonardo da Vinci); Secció aurea.
Dimensión. La representació volumètrica en formats bidimensionales depen de la ilusió. Perspectiva.
Moviment. Cine, tv, móbils de Calder. També es pot estar implícit amb imatges estàtiques...

Links

APUNTS DE DISSENY I COMUNICACIÓ VISUAL