Comunicar amb imatges és la funció del disseny gràfic, del disseny web, del disseny multimèdia, del cinema, de la escenografia,...
La comunicació visual es fonamenta en dues "potes":
- Cultura. Cada cultura té els seus codis visuals, els quals tenen significats que funcionen molt bé dins de cada entorn cultural. Les marques comercials són també cultura. Quan veiem el logo de Nike de seguida li associem el significat "Sabatilla esportiva". Això, és clar, a la nostra cultura però a una tribu de l'amazones que no l'haguèssin vist mai aquell logo els hi podria semblar que es tracta d'una representació d'una balsa.
- Percepció Visual. És la interpretació de la realitat visible. Heu de tenir en compte que no només percebem amb els ulls. La interpretació la fa el nostre cervell. La gràcia que té la percepció visual és que és més universal. És comú a tots els nostres congèneres, els éssers humans, i fins i tot és comú amb altres espècies animals. De fet, nosaltres duem al nostre programari més primitiu funcions d'interpretació de la realitat que provenen dels nostres avantpassats els rèptils.
Els psicòlegs de la escola de la Gestalt, els estructuralistes, a començaments del segle XX van analitzar fenomenològicament com percebem. No van analitzar les causes per que encara no es coneixien tant de biologia però sí el que succeïa. I van arribar a una sèrie de conclussions fenomenològiques, les anomenades lleis de la Gestalt que tot dissenyador cal que conegui.
Amb el temps estem descobrint cada cop més coses del cervelll i estem descobrint el per què percebem com percebem. I es veu que té a veure amb que el nostre cervell és una evolució successiva dels diversos cervells dels nostres avantpassats(bactèries, peixos, rèptils, mamífers,...). Tenim en comú amb els rèptils l'anomenat "complexe R(de reptilià)" al bulb raquidi, el qual conté l'anomenada "glàndula pineal". Al nostre cervell reptilià, que duem dins nostre, tenim uns quants programes de supervivència, anomenats instints de supervivència bàsics. Entre aquestes rutines del programari tenim la de tractar de cercar la verticalitat. També necessitem saber què és a dalt i què és abaix.
Al damunt d'aquest complexe R tenim el sistema límbic que està desenvolupat als mamífers i és on resideixen les emocions. Si teniu algun gos, que són mamífers, segur que de seguida establiu amb ell una certa empatia. Per sobre tenim el "Neo-cortex" que en el cas dels éssers humans tenim força hipertrofiat i és on es pensa que tenim la consciència.
Si voleu conèixer una mica més sobre el cervell humà i la seva evolució us recomano el llibre, "Los dragones del Edén" de Carl Sagan.
Els estudis lingüistics de Noam Chomsky sembla que indiquen que la estructura del llenguatge és biològicament innata. [Per això aprenen a parlar relativament ràpid els nens? Bé, com a mínim fan veure que t'entenen- ;)] L'alfabetitat verbal, s'ha d'aprendre. S'han d'aprendre les regles d'escriptura, la sintàxi de les paraules, la semàntica, la gramàtica,... Però com aprenem alfabetitat visual ?
Resulta que l'alfabetitat visual no gaudeix d'unes definicions de sintaxi ben estipulades, ben reglamentades, ben definides tal i com passa amb la alfabetitat verbal. A la comunicació visual no hi ha regles tant definides com passa als llenguatges verbals i escrits.
Per la qual cosa la comunicació visual s'ha de recolçar en dos potes importants:
- EL CONTEXT CULTURAL
Tot el conjunt de senyals, símbols, icones, pictogrames,... Significat dels colors a cada cultura(diferents blancs als esquimals, diferent iconografia, diferents verds als amazonencs?, ... ). - LA PERCEPCIÓ VISUAL
Que té aspectes biològics, fisiològics i psicològics a tenir en compte.
1. EL CONTEXT CULTURAL
El context cultural fa referència a tot el conjunt de valors, tradicions i simbologia d'una societat adquirits amb el pas del temps. És per això que a les escoles de disseny ensenyen història de l'art. Quan s'analitza un quadre s'intenta desxifrar les claus i els significats dels elements que componen el quadre. Per exemple quan en un quadre apareix un triangle amb un vertex cap amunt això significa "trinitat" que és un símbol religiós a la cultura cristiana. Bé, parlant de claus, penseu en el Codi da Vinci. La novel·la, a part de la temàtica i l'argument posa de manifest com a mínim que els artistes no fan les coses per que sí. Les fan amb un significat. L'art pictòric porta molt de temps transmetent i comunicant idees, sentiments i conceptes al públic. El que passa és que aquest art pictòric comunica conceptes en la clau dels autors. Conèixer als pintors és el que et permet entendre lo que vól comunicar.
En disseny el significat de les coses tracta de ser lo més universal possible ja que obeeix a fins comercials o d'usabilitat en els quals l'ambigüitat és més un entrebanc que una altra cosa.
El "target" mig, o sigui el públic al que aniràn destinades les nostres pàgines web, pel qual dissenyarem viu en un context similar al nostre. I segurament haurà estat influït per la tv, lapublicitat en premsa, televisió i cinema, etc... És un públic que coneix i fa servir simbologies quotidianes com les senyals de trànsit, els pictogrames, els logotipus, les icones, els colors dels productes de supermercat, etc... Aquest és el contexte cultural pel qual ens movem.
Els símbols són unes unitats d'informació visual que tenen un significat. Hi ha una classificació de símbols com:
- Senyals. Els quals s'han establert per convenció.
- Icones. Els quals tenen una relació amb l'objecte o concepte representat.
- Grafies i números. Definits pel llenguatge parlat i escrit.
- Pictogrames. Pot combinar a tots els anteriors.
El context on estiguin ubicats aquests símbols pot afectar al significat d'aquests símbols.
[Wikyexplicacions:]
- símbol
- icona
- senyal
- Indicis. Pel fum sabem que hi ha foc.
- pictograma
Exercicis suggerits:
- Busqueu tipus de senyals.
- Busqueu símbols que signifiquin el mateix.
- Significat cultural dels colors:
- Vermell.
- Verd.
- Blau marí.
- Blau celest.
- Groc.
- Rosa.
- Negre.
- Blanc.
2. LA PERCEPCIÓ VISUAL
L'altra pota en la que es basa la comunicació visual és la percepció visual, la qual fa referència a la nostra fisiologia i la nostra evolució animal, com a individus i com a espècie.
Quan som petits primer aprenem i comencem a relacionar-nos amb el medi ambient que ens envolta mitjançant el tacte però la visió va guanyant terreny a mesura que es va desenvolupant el cervell. I ho fa en detriment del tacte i els altres sentits.
En els animals, entre els quals ja sabem que estem inclosos, segons la espècie pot predominar més un sentit o un altre. Els gosos tenen l'olfacte molt desenvolupat i la visió no tant. Les formigues estàn cegues però tenen un sentit de l'olfacte que els permet seguir el rastre de l'autopista. Les àligues tenen uns ulls privilegiats amb una densitat de bastons als seus ulls que supera en molt la definició als nostres ulls. Semblaria que els caçadors tenen desenvolupada una visió estereoscòpica o binocular per poder calcular la distància a la presa. També una bona visió pot servir per vigilar si venen els perills, com en el cas dels suricatas. És evident que el sentit de la visió és un sentit molt important en la supervivència tant si es vól caçar com si es vól evitar ser caçat.
Els suricates es van rellevant per vigilar si venen els perills. Fins i tot s'arriben a posar a dos potes, com nosaltres per guanyar camp de visió. Mai no se sap si pot venir alguna bèstia terrestre.
Els éssers avantpassats dels humans dels que procedim tenien una vida arborícola comú al d'aquest lemur, que és parent nostre com a primat i va continuar així fins que, sembla ser, un canvi climàtic provocat per una catàstrofe natural com algun supervolcà a l'Àfrica oriental, els arbres van menguar amb la qual cosa els avantpassats dels éssers humans van haver d'aventurar-se a camp obert. Van necessitar desenvolupar entre d'altres coses la bipèdia per tenir un punt de visió més elevat i així vigilar si hi havia perills.
Però tot i així el sentit de la visió binocular als arbres era necessari per calcular les distàncies a les branques per no caure i sobreviure. De no haver incorporat aquest sentit de la visió a la evolució no haurien pogut sobreviure i no podriem ara estar fent un curs de disseny de pàgines web.Però a què anomenem visió? (Wiki-explicació).
El sistema de visió és un sistema de percepció del medi que ens envolta i és capaç de captar variacions en la llum(tonals, de matiç, saturació, enfoc,...). No nomes percebem amb els ulls, el cervell interpreta les senyals que rep dels ulls i li dona un sentit al que veu.
En una conversa amb una biòloga marina especialitzada en ulls de peixos li vaig demanar si es podria saber, a partir de la òptica dels ulls d'un peix com veu. La conversa, com podeu imaginar, va conduir cap al cervell. La visió no es pot explicar només en termes d'ulls, cal del component analític que és el cervell. Un ull és com una webcam, un perifèric del cervell.
L'acte de veure implica una resposta a la llum. Això vól dir que l'element més important i necessari de la experiència visual és de caràcter tonal. La resta dels elements visuals, més endavant enumerats i comentats, se'ns revelen mitjançant la llum, però resulten secundaris respecte a l'element tó, que és de fet el grau d'absència o presència de llum.
Els astigmàtics ens adonem també de la interpretació que fa el nostre cervell de la realitat quan canviem d'ulleres.
Doncs resulta que, com a animals, tenim en el nostre cervell tota una sèrie de "programes i subrutines" que analitzen la realitat buscant referències verticals, patrons, etc... Aquests programes que ens ajuden a sobreviure se sap com funcionen i això ens pot permetre composar els missatges visuals en funció d'això.
Si veiem un animal amb colors molt vius com els d'aquesta serp els nostres instints ens avisaràn que hi ha perill. La natura ha desenvolupat un sistema de símbols amb significats com "perill", "aquí hi ha menjar", "vull reproduir-me amb tu", etc...En el nostre cervell encara tenim una part animal que sap reconèixer aquests símbols encara. Fins i tot a la nostra vida humana quotidiana els fem servir sense adonar-nos(El maquillatge de les dones, per exemple, és un reclam sexual. Els mascles d'algunes espècies, com la nostra, es veuen excitats pel color rosa que és un reclam sexual. Així mateix el blau excita a les femelles de moltes espècies animals. No és només un tòpic cultural, com podria semblar, sinó també un fet biològic conegut).
En el desenvolupament de missatges visuals haurem de tenir en compte aquests automatismes naturals i altres com:
Equilibri
Com a "micos" bípeds evolucionats que som la verticalitat és una necessitat. És per això que sempre busquem les referències vertical-horitzontal. I això ho fem sense adonar-nos, veient la tele tombats, quan ens aixequem del llit, quan caminem. Si no tinguèssim aquest automatisme ens aniriem caient continuament o ens hauriem caigut dels arbres. L'ésser humà necessita tenir els seus dos peus tocant a terra. Necessita equilibri que és el seu estat més reposat.
L'equilibri, és doncs, la referència visual més forta i firme de l'home, la seva base conscient per la formulació de judicis visual. La sensació intuitiva de equilibri és inherent a les percepcions de l'home i no hi ha un mètode de càlcul tan ràpid, exacte i automàtic comparable. I és el que fa que automàticament contrapesem per recuperar la verticalitat.
A l'expressió i interpretació visual aquest procés d'estabilització imposa a totes les coses vistes i planejades un "eix" vertical i una base horitzontal. Entre els dos s'estableixen els factors estructurals que mesuren l'equilibri.
Inclús en un cercle, que la veiem com una figura inestable, també li tendim a incorporar aquest
Necessitem estabilitzar o buscar-li "el sentit" a les coses per entendre-les, i per nosaltres aquest sentit és el d'aquests eixos.
Tensió
Quan trobem alguna cosa que s'allunya del sentit de l'equilibri ens provoca una tensió.
Entre les figures següents l'ull té una tendència(tensió) cap a la figura de la dreta per que s'allunya dels patrons programats d'equilibri de les referències dels eixos vertical-horitzontal.
L'equilibri és el repós i la tensió és l'estress.
Nivell i "agudament"
Col·locar el punt al centre geomètric d'un rectangle se'n diu nivellament i no provoca sorpresa, és totalment armoniosa, li veiem un sentit ja que es troba situat als eixos de simetria que li donen sentit al rectange.
En canvi si col·loquem el punt a la cantonada superior-dreta lluny del centre provoca un "agudament". Podem acusar una falta d'equilibri clara. Ni tan sols s'ajusta als eixos diagonals.
A la figura següent el punt no està ni nivellat ni agudat. En aquest cas l'ambigüitat visual queda enfosquida, no es veuen clares les intencions i això provoca una confussió. No es recomana fer servir aquest mitjà ja que provoca frustració. Les formes visuals no haurien de confondre tant, haurien d'armonitzar o contrastar, atreure o repel·lir, relacionar o xocar. Si no no queda clar el missatge.
Preferència per l'angle inferior-esquerre.L'ull humà primer fa un escaneig seguint els eixos vertical-horitzontal i després respón a l'impuls perceptiu inferior esquerre.
Aquesta preferència sequndària no és tant fàcil d'explicar com la primària. No se sap el per què d'aquesta preferència però se sap que passa. Per l'ull lo que està en el costat inferior esquerra està més en repós que si s'allunya d'aquesta posició(=té menys tensió que si s'allunya).Això fa que les coses que estàn a l'esquerra "pesen" menys, o produeixen menys tensió, que si estàn a la dreta, i les coses que es troben a la part inferior també pesen menys que les de la part superior.
En aquest exemple es veu com equilibrar els pesos en una composició tenint en compte la posició.
La complexitat, la inestabilitat i la irregularitat incrementen la tensió visual i, en conseqüènciea, atreuen la mirada.
Positiu-Negatiu
Si només veiem el quadrat en blanc aquest és l'objecte actiu. Però si posem un punt a dins ho serà el punt relegant al quadrat a un segon plà, es converteix en fons. No importa que el quadrat sigui negre. El que nosaltres veiem com a part activa li diem element positiu i el que veiem como a part pasiva és l'element negatiu.
A vegades el nostre sistema perceptiu ens pot enganyar i veure com a part positiva el que en principi no existeix.
Exercici: Mireu-vos el link de la pàgina que ha trobat el Cristian. Mireu les lleis de la Gestalt. Llei de Prägnanz, llei de tancamanet, llei d'atracció i agrupament
Buscar
Els psicòlegs que van desenvolupar la Gestalt van arribar a tota una sèrie de conclussions de la nostra manera de "veure el món".
La teoria de la Gestalt (Wiki-explicació)
ha estudiat en els éssers humans com percebem. I ha extret una sèrie de lleis que cal conèixer.
Elements de la comunicació visual.
- El punt. Unitat simple, irreductible mínima, de comunicació visual. Marcador de espai. Molta força visual d'atracció sobre l'ull. Dos punts serveixen per mesurar distàncies. Quan veiem multitud de punts es connecten entre sí. En gran quantitat i organitzats = simulació de tó o de color(trama) o bé si estàn alineats poden definir una corva.
- La línia. Punts molt pròxims. Útil per esborranys. Té moviment. Fluida, precisa, flexible, delimita, defineix dirècció. Mitjà per representació virtual del que encara no existeix. La línia pot adoptar formes diferents per expressar tarannàs molt diferents: delicada, audaç, ondulada, ...
- Contorn. =Unió de línies "articulades". Tres contorns bàsics: quadrat, cercle i triangle equilàter. A cadascún se li atribueix gran quantitat de significats en funció de la associació, la convenció i a través de les pròpies percepcions psicològiques i fisiològiques. Quadrat. Significats de torpeça, honestitat, rectitud,... Triangle. Acció, conflicte i tensió. Cercle. Infinitud, calidessa i protecció. A partir d'aquests contorns bàsics es poden construir la resta de formes físiques de la natura.
- Dirècció. Els contorns bàsics expressen tres direccions visuals bàsiques i significatives: el quadrat la horitzontal i vertical; el triangle la diagonal; el cercle la corva. Referencia vertical i horizontal: constitueix la referencia primària de l'home donant estabilitat tant a l'home com al que construeix. Referència diagonal. Inestable. Provocadora. Amenaçant. Subversiva. Forces direccionals corves tenen significats associats a enmarcats, repetició i la calor.
- Tó. Intensitat de claror o foscor. La llum no és uniforme, es reflexa sobre objectes brillants i cau sobre objectes que ja tenien una claredat-foscor relatives. Les variacions de llum, o sigui el tó, ens ajuden a distingir la complicada informació visual de l'entorn. =Veiem lo clar quan se superposa a lo fosc i viceversa.(CONTRAST). Entre la foscor i la llum existeixen a la natura múltiples gradacions.=comparació entre tons pot fer que un to es percebi diferent depenent de amb que el comparis. La perspectiva només amb la línia no és suficient per simular 3D. Un fons tonal o el reflex d'una llum reforça l'aparença de realitat i el tó és la única forma de representar perspectiva a formes esfèriques. La claredat-foscor és quasi tan important per la nostra percepció de l'entorn com les referències horitzontal-vertical. Ens permet apreciar la profunditat, el moviment sobtat, la distància i altres referències ambientals que ens ajuden a la supervivència. El valor tonal és una altra manera de descriure la llum.
- COLOR. Part simple i més emotiva del procés visual. Afinitat més intensa amb les emocions. No és imprescindible per la creació del missatge visual. Tot i així enriqueix molt el missatge gràcies a que el color està carregat d'informació i és una de les experiències visuals més penetrants que tenim en comú. Compartim els significats associats dels colors dels arbres, herbes, cel, terra,... és a dir de les referències del món real i també els significats simbòlics (referències culturals comunes) convencionals i desvinculats de l'entorn. El color ens ofereix un enorme vocabulari de gran utilitat en l'alfabetització visual. (Vermell=perill, amor, calidessa, vida,... sang,...). Existeixen moltes teories del color i no existeix un sistema unificat i definitiu de les relacions mutues dels colors. DIMENSIONS DEL COLOR:H,S,B... ; (67). Posimagen=... Complementaris es neutralitzen.
- TEXTURA. És comú al tacte però esta perdent-se aquest en benefici de la vista.
- ESCALA. Compara la mida relativa entre les formes. No pot existir lo gran sense lo petit. Es fa servir als mapes. La percepció de la escala d'una mateixa cosa pot variar segons l'espai de representació o l'objecte amb que la comparem. Proporcions famoses: La mida de l'home(Leonardo da Vinci); Secció aurea.
- Dimensión. La representació volumètrica en formats bidimensionales depen de la ilusió. Perspectiva.
- Moviment. Cine, tv, móbils de Calder. També es pot estar implícit amb imatges estàtiques...
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario