Semàntica dels colors

Negre:

Nit mort patiment clasico, elegante sofisticat dol , futur negatiu, mal trist apagat tetric rebeldia no pagar impostosbuidor


Blanc

Pureza Virginitat pulcritud honestidad buidor divinitat fred necedad dia llum bondad sumiso

Vermell

Perill Sexe Sang Passio Erotismo Comunismo competitivitat agresivitat vida foc calor guerra emergencia cridaner intensitat accio violencia excitacio vergonya

Blau celest

netedat cel espiritualitat infantesa llibertat fred transparencia equilibri tranquilitat aigua


Blau fosc

Mar fred dretes noblesa monarquia llinatge masculinitat

Verd:

Esperanza natura, ecologismo, exercit diners

Rosa

Flor Femeni, infantil gust maduixa homosexualitat escandalos hortera


Groc

Or diners Hortera alegria mala sort luxe calor sol esportivitat agresivitat perill malatia veri foc llum precaucio cridaner orient

Taronja

Alegria força gust de toronja energia budismo sol naixent y posta de sol

Marro

Amistat Tardor fusta terra bruticia

Purpura

Realeza Esglessia dol Feminismo

Tècniques visuals

Conèixer com fer servir les eines d'autoedició per fer pàgines web en particular i disseny visual en general està bé per fer una composició visual, per transmetre un missatge visual. És l'equivalent a saber agafar el llapis si ets dibuixant o el pincell si ets pintor.

Però no només saber la tècnica de les eines és suficient. Un dissenyador visual també disposa, entre d'altres recursos, d'un paquet de tècniques visuals(recursos dels missatges visuals), les quals de ben segur identificareu en els cartells del metro, autobusos, revistes, diaris, televisió, etc... que comentarem tot seguit[Aquestes tècniques serien similars als recursos que tenen els guionistes de telesèries per provocar efectes en el públic. Com quan et fan estar predisposat per sentir simpatia per un personatge i després resulta que és el dolent. Així es provoca en l'espectador un daltabaix més fort].

Ja us he presentat anteriorment els conceptes nivellació-agudament. Aquests són uns conceptes oposats entre sí en els quals, la tendència de nivellació és la que porta cap a l'equilibri i la tendència cap a l'agudament és la contrària, sent aquesta darrera la més provocativa, la que ens treu de la regularitat de la homogeneitat, la que segons com es faci servir, cridarà més
l'atenció, posarà un accent o produrià un efecte convenient pel context de l'anunci, cartell o missatge .

Us presento a continuació aquestes tècniques visuals expressades per parelles d'oposats que a partir d'ara us canviaràn la vida:

1. Contrast-armonia:
   El contrast és una manera de valorar la diferència entre les coses. Quant més contrasten dues coses entre sí vól dir que es distingeixen més l'una de l'altra. I quan més s'integren entre sí vól dir que s'armonitzen, fins al punt que poden fer-se indistingibles entre sí. [A hores d'ara ja heu vist a photoshop en què consistien els ajustos de brillantor i contrast, corves i nivells. Heu vist també, amb l'ajust nivells que podiem fer que la part més clara de l'histograma la podiem convertir en el color blanc i la més fosca en negre. És a dir que podiem accentuar la separació de tons a una fotografia].
   
   A l'estat visual més elemental la llum és tonal, i oscil·la des de la brillantor fins a la foscor passant per una sèrie de gradacions, de grisos intermitjos. En el procés de visió depenem de la observació de la "yuxtaposición" d'aquestes gradacions de tó per veure els objectes. Dit en un altre idioma, que nosaltres distingim les formes dels objectes més foscos si els posem davant d'altres de més clar que contrastin[no apreciariem una samarreta negra tant bé si la penjessim davant d'un fons negre. O sigui que la confondriem. En aquest cas la samarreta negra s'integraria armònicament amb el fons. Si volem que es vegi bé que es tracta d'una samarreta caldria que tant fons com objecte fossin de tons lo més diferents possible; un molt clar i l'altra molt fosc].
   
   Si el grau de contrast, que és el grau de distinció de diferents objectes, ens permet definir més clarament les formes podrem identificar millor els objectes i els seus patterns(patrons), permetent apreciar si estàn nivellats o no, si estàn en equilibri, etc...
   Podriem considerar diferents tipus de contrasts:
   
   
   
   1. Contrast de tons.
   
   
   2. Contrast de colors(matiços contra els seus complementaris, els que es troben al costat contrari del cercle cromàtic).
   
   
   3. Contrast de contorns(formas angulares contra formas suaves).
   
   
   4. Contrast d'escala(formes petites contra formes grans).
   
   
   5. Contrast d'orientació(aliniament de formes en direccions diferents, sent les direccions perpendiculars la que més contrasten).
   
   
   
   



2. Equilibri-Inestabilitat:
   Després del contrast aquesta dualitat és la més important. Es basa a la intensa necessitat de l'ésser humà per l'equilibri. És una estratègia de disseny en la que hi ha un centre de gravetat entre dos pesos. El desequilibri dona lloc a formulacions molt provocadores e inquietants.
   
   



3. Simetria-Asimetria.
   Lligant amb lo anterior es pot arribar tant de forma simètrica com asimètrica a l'equilibri. La simetria és l'equilibri axial. Pot resultar estàtic e inclús avorrit. [ L'equilibri per asimetria es pot aconseguir variant elements i posicions de manera que s'equilibrin els pesos ]. Complicat però interessant i ric en la seva varietat. Veure l'article de comunicació visual amb l'exemple de les pomes.
   
   



4. Regularitat-Irregularitat.
   La irregularitat és equivalent a lo inesperat e insòlit sense ajustar-se a un plà desxifrable. No obeeix aparentment a un patró. La regularitat consisteix en afavorir la uniformitat d'elements seguint un mètode respecte al qual no es permeten desviacions.
   
   


5. Simplicitat-Complexitat.
   L'ordre contribueix considerablement a la síntesi visual de la simplicitat, técnica visual que imposa el caràcter directe i simple de la forma elemental, lliure de complicacions o el·laboracions secundàries. La formulació oposada és la complexitat que implica una complicació visual degut a la presència de numeroses unitats i forces elementals, que donen lloc a un difícil procés d'organització del significat.
   


6. Unitat-Fragmentació.
   Les tècniques d'unitat i fragmentació són semblants a les de la simplicitat-complexitat i entranyen estratègies de disseny semblants. La unitat és un equilibri adequat d'elements diversos en una totalitat que és percepctible visualment. La col·lecció de numeroses unitats s'ha d'ensamblar tant perfectament, que es percebi i consideri com un objecte únic. La fragmentació és la descomposició dels elements i unitats d'un disseny en peces separades que es relacionen entre sí, però conserven el seu caràcter individual.
   
   
7. Economia-Profusió.
   La presència d'unitats mínimes de medis visuals és típica de la tècnica de la economia, que contrasta amb la oposada de la profussió. En molts aspectes. La economia és una ordenació visual frugal en la utilització d'elements.
   
   
8. Reticència-Exageració.
   La reticència i la exageració són les contrapartides intel·lectuals del dipol economia-profussió i serveixen per fins similars tot i que en contextes diferents. La reticència és una aproximació de gran comediment que persegueix una resposta màxima de l'espectador davant elements mínims. La exageració, per ser visualment efectiva, ha de recòrrer a la extravagància eixamplant la seva expressió molt més enllà de la veritat per intensificar i amplificar.
   
   



9. Predictabilitat-Espontaneitat.
   La predictivilitat, com tècnica visual, suggereix un ordre o plà molt convencional. Sigui a través de la experiència, de la observació o de la raó, hem de preveure a priori el que erà tot el missatge visual, basant-nos en el mínim d'informació. La espontaneitat, en canvi, es caracteritza per una falta aparent de plan. És una tècnica de gran càrrega emotiva, impulsiva i desbordant.
   
10. Activitat-Passivitat.
    L'activitat com tècnica visual ha de reflexar el moviment mitjançant la representació o suggestió. La postura energètica i viva d'una tècnica visual activa resulta profundament modificada a la força inmòvil de la tècnica de representació estàtica que produeix, mitjançant un equilibri absolut.
    
11. Sutilessa-Audàcia:
    La sutilessa és la tècnica que escolliriem per establir una distinció afinada, fugint de tota obvietat o energia de propòsits. Indica una aproximació visual de gran delicadessa i refinament i s'ha d'utilitzar de forma molt intel·ligent per aconseguir solucions enginyoses. La audàcia és, per la seva natura, una tècnica visual òbvia. El dissenyador la utilitza per aconseguir una visibilitat òptima.
    
12. Neutralitat-Accent:
    La neutralitat pot ser molt eficaç per vèncer la resistència o beligerància de l'espectador. L'atmosfera de neutralitat és perturbada en un punt per l'accent, que consisteix en reforçar intensament una sola cosa contra un fons uniforme.
    
13. Transparència-Opacitat:
    
14. Coherència-Variació.
    La coherència és la tècnica d'expressar la compatibilitat visual desenvolupant una composició dominada per una aproximació temàtica uniforme i consonant. Si la estratègia del missatge exigeix canvis i el·laboracions, la tècnica de la variació permet la diversitat i la varietat. Però la variació reflexa en la composició visual l'ús d'aquest mateix fenòmen en la composició visual, en el sentit que les mutacions estàn controlades per un tema dominant.
    
15. Realisme-Distorsió.
    
    
16. Plana-Profunda.
    Aquestes dues tècniques visuals es regeixen fonamentalment per l'ús de la perspectiva i es veuen reforçades per la reproducció fidel de informació ambiental, mitjançant la imitació dels efectes de la llum i ombres pròpies del "claroscuro" i/o també l'anomenat "esfumato" o difuminat que es va inventar al renaixement per simbolitzar la llunyania amb una mena de boirina.
    
    
17. Singularitat-Iuxtaposició.
    La singularitat consisteix en centrar la composició en un tema aïllat e independent, que no conta amb el recolçament de cap altre estímul visual. El principal efecte d'aquesta tècnica és la transmissió d'un ènfasi específic. La iuxtaposició expressa la interacció d'estímuls visuals situant al menys dos claus juntes i activant la comparació relacional. [Com quan a la tele posen un quadret mostrant les reaccions d'una persona mentre que a la resta de la pantalla es veu per exemple una peli que ha fet].
    
18. Secuencialitat-Aleatorietat.
    Una disposició seqüencial en el disseny està basada en la resposta compositiva a un plan de presentació que es disposa en un ordre lògic. La ordenació pot respondre a una fórmula, però per lo general entranya una sèrie de coses disposades segons un esquema rítmic. La tècnica aleatòria dona la impressió d'una falta de planificació, d'una desorganització planificada o d'una presentació accidental de la informació visual.
    
19. Agudessa-Difusivitat.
    L'agudessa està intimament lligada a la claritat de l'estat físic i a la caredat d'expressió nítida i fàcil d'interpretar. La difusitat és tova, no aspira tant a la precisió, però crea més ambient, més sentiment i més calor.
    
20. Continuitat-Episodicitat.
    La continuitat es defineix per una sèrie de connexions visual ininterrumpudes, que resulten particularment importants en qualsevol declaració visual unificada. Al cinema, l'arquitectura i el grafisme, la continuitat no tan sols és el conjunt de pasos ininterrumputs que porten d'un punt a un altre, sino també la força cohesiva que manté unida una composició d'elements diversos. Les tècniques episòdiques de la expressió visual expressen la desconnexió o, si més no, conexions molt febles. És una tècnica que reforça el caràcter individual de les parts constitutives d'un tot, sense abandonar completament el significat global.
    

Disseny - definicions

Podeu trobar moltes possibles definicions de disseny.

Ja us vaig dir que a mí m'agrada definir el disseny de la següent manera:

Disseny és una construcció funcional destinada a solucionar un problema o optimitzar un procés.

Això denota que el disseny no és només embellir la apariència exterior de les coses.

Disseny podem tenir de diversos tipus: disseny industrial, disseny gràfic i publicitari, disseny de moda, disseny d'interiors, disseny. L'arquitectura i l'enginyeria també es poden considerar disseny.

---

Possible classificació del Disseny visual. Engloba les disciplines que cerquen solucionar o optimitzar problemes de comunicació visual. Aquestes disciplines són:

1. Disseny gràfic. Amb una tradició i una profunditat de almenys 500 anys (des de la impremta de Gütemberg), ha anat evolucionant i perfeccionant-se amb l'ajuda de nous mètodes de preimpressió i d'impressió i també gràcies als estudis de comunicació visual i la psicologia de la percepció. El sistema de colors és el CMYK.
2. Disseny web. Una evolució del disseny gràfic per paper però destinat al WWW per ser representat per pantalla. Del disseny gràfic no agafa ni el sistema de colors ni les tècniques d'impressió. La teoria de la comunicació visual sí que l'agafa i tots aquells elements formals i estructurals. El sistema de colors és el RGB, que és aditiu. I incorpora com a novetat: l'hypertext, la interactivitat en costat client i/o en costat servidor així com aplicacions i elements audiovisuals o multimèdia.
3. Disseny multimèdia. Similar al disseny web però executable també fora de l'entorn de les pàgines web com per exemple CDROMS. Incorpora hypertext, interactivitat i elements audiovisuals.
4. Altres.

---

Propòsits del disseny visual:

1. Facilitar el procés de comunicació visual, jerarquitzar la informació en una composició visual, facilitar la identificació(marques, estacions,...).
2. Usabilitat: Facilitar l'ús...

[Continuarà...]

Teories del color

Existeixen diverses teories del color des dels grecs. Totes elles establien tota una sèrie de regles per definir entre d'altres coses l'objecte de l'ús dels colors i com mesclar-los. Les diferents teories del color han tingut també diferents motivacions. Es feien en funció del gremi des d'on s'estudiava o cap el que anaven dirigides.

Per exemple existeixen teories del color pictòriques destinades a reglamentar i ajudar als pintors en funció dels pigments existents. També existeixen teories del color més orientades a la psicologia de la percepció i altres que estàn realitzades des del punt de vista de la física(òptica i termodinàmica).

Una de les conclussions que va extreure Newton, amb el seu famós experiment en que va fer passar un feix de llum a través d'un prisma de vidre de costats no paral·lels, és que la llum es pot descomposar en feixos de llum de colors. La visió de la ciència no ha despertat massa entusiasme entre els artistes(pintors), acostumats a la mescla de pigments, ja que per aquest gremi ha estat poc aplicable mesclar colors llum ja que no disposaven de mitjans tecnològics encara per controlar la llum. Però gràcies a la informàtica la representació de gràfisme mitjançant monitors(que són uns artilugis que emeten "colors llum") ha canviat aquesta visió. Justament ara els video-artistes o els artistes en format web estàn fent servir el model tradicionalment més proper a la ciència.

PREGUNTA:
Si de lluny de la pantalla vosaltres veieu al monitor(o un televisor) moltíssims colors, com és que si us apropeu amb una lupa al monitor(o televisor) els colors es redueixen al Vermell, Verd i Blau?

La resposta és que tota la resta de colors que nosaltres veiem al monitor es "generen" en la nostra percepció a partir d'aquests tres.

A la introducció hem estat parlant dels sistemes de color additius i sustractius. Recordeu que volien dir?

1. Aditiu vól dir "que suma".
2. Sustractiu vól dir "que resta".

Què és el que resta o suma? Resposta: La llum.

Llavors: quan tingueu un sistema de colors que al mesclar els seus colors primaris tendim cap al color blanc es tracta de colors aditius. I si al mesclar-los ens allunyem del blanc llavors el sistema de colors l'hem d'anomenar sustractiu.

---

MODEL RYB(Vermell, Groc, Blau)

Quan anàveu al col·legi de petits segurament us feien fer manualitats i vau començar a mesclar colors. Allà us vau adonar principalment de dues coses:

1. Que a mesura que anàveu mesclant els colors la cosa cada cop estava més negra.


2. Al mesclar vermell i groc obtenieu el taronja. Al mesclar el blau i el groc obtenieu el verd. Al mesclar el blau i el vermell obtenieu el propre. És a dir que a partir de la mescla dels colors vermell, blau i groc obtenieu la resta de colors de l'arc de Sant Martí.

---

MODEL CMYK(Cyan, Magenta, Groc)
Més tard, si vau continuar fent una mica més d'arts plàstiques resulta que si anàveu a la botiga havieu de comprar tèmperes de colors cyan, magenta, groc i negre. Us vau adonar entre d'altres coses que el cyan no és el mateix blau i que el magenta és una mica rosa cosa que segurament us va sorprendre. Però també, al mesclar-los vau veure que obtenieu altres colors.

El sistema CMYK és el que es fa servir en arts gràfiques per imprimir. I també es fa servir a les vostres impresores.

---

MODEL RGB(Vermell, Verd i Blau)

Així com els anteriors el RYB i el CMYK són colors sustractius aquest altre és aditiu. Potser no és tant intuitiu que els anteriors ja que al principi xoca que al mesclar vermell i verd obtinguem groc. És a dir que al mesclar-los tendim cap a blanc. Aquest sistema és el que ens interessa per fer disseny de pàgines web. Farem servir aquests.

---

DIMENSIONS DEL COLOR

El color té tres components:

1. Matiç. El que ens fa distingir els colors vermells dels blaus. Sovint els representen en un cercle cromàtic.
2. Brillantor o tó. (trobareu també que li diuen tó al matiç; simplement és un abús del llenguatge i està equivocat).
3. Saturació: La vivacitat dels colors, anant des d'escala de grisos fins a colors ben llampants.

Podriem dir que el color és tridimensional. Al só li passa una cosa semblant. El só té tres components: volum, nota(freqüència) i timbre.

COLORS PRIMARIS

Aquells colors a partir dels quals podem obtenir la resta o quasi la totalitat de la resta se'ls hi diu colors primaris. I als obtinguts per la mescla de primaris se'ls hi diu secundaris. Cada un dels sistemes de colors que hem citat tenen els seus colors bàsics o primaris.

La designació d'uns matiços en concret com a primaris és arbitrària. Tres colors del cercle cromàtic suficientment separats entre sí podrien fer el mateix paper.

1. Físics i monitors fan servir RGB.
2. Artistes fan servir: RYB.
3. Arts Gràfiques i impresores: CMYK
4. Psicòlegs fan servir: Blau, verd, vermell i groc, cadascún dels quals provoquen una reacció que no implica a les demés.

L'artista utilitza els colors, el físic les llums de color i el psicòleg s'interessa per les dues coses.

---

Colors Complementaris:

Aquells colors que al mesclar-los obtenim el color blanc. Per exemple: #ffff00 (groc) + #0000ff (verd). Bé, això no és exactament així ja que només funcionaria si són colors aditius.

Mireu aquesta adreça següent que us defineix els colors complementaris en funció del cercle cromàtic:

http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/complementarios.htm

Allà, com veureu, ens diu que els complementaris estàn disposats en els costats oposats del cercle cromàtic, per una banda, i que al mesclar-los obtenim un color gris fosc tirant cap a negre, és a dir que es neutralitzen.

[To be continued...]

El color no és una propietat dels objectes sino de la percepció d'aquests que fem amb la vista-cervell...

Fisiologia del color, Filtres(els pigments es comporten com a filtres que només deixen passar...), semàntica del color,...